Totes les famílies volem que els nostres fills i filles siguin autònoms: que aprenguin a menjar sols, que es vesteixin sense ajuda, que es rentin les dents… Malgrat això, fomentar l’autonomia infantil pot resultar complicat. A vegades, això passa perquè ens fa por que es facin mal i endarrerim el moment. D’altres, perquè ens avancem a la seva edat i els hi generem rebuig.

I és que en aquest cas, igual que en molts altres relacionats amb la criança i l’educació, no existeix una fórmula màgica. Depèn de cada infant. N’hi ha que, des que tenen dos anys, volen menjar sols i escollir la seva roba; i d’altres que, a la mateixa edat, necessiten que els ajudin i acompanyin en cada procés. Cal respectar els seus tempos però, alhora, afavorir la seva autonomia. Els beneficis de fer-ho són molts i variats:

Beneficis de l’autonomia infantil
  • Més seguretat. Els infants, com els adults, saben del cert que poden dur a terme una activitat en el moment en què l’aborden; prèviament se senten insegurs de les seves capacitats. Per aquesta raó és important que, a poc a poc i en la mesura de les seves possibilitats, vagin assumint nous reptes. En fer-ho, no només perden la por sinó que també guanyen seguretat i confiança en si mateixos.
  • Més autoestima. En la mesura en què els nens i nenes se n’adonen que poden fer coses per si mateixos, se senten més capaços i més segurs. I aquesta capacitat i seguretat es tradueix, també, en major autoestima. Saben que, si s’esforcen, poden aconseguir les seves metes.
  • Més independència. Encara que autonomia no és sinònim d’independència, aquests termes estan molt relacionats. Els infants autònoms no necessiten l’ajuda d’un adult per a menjar, canviar-se de roba o anar al lavabo. A la llarga, aquesta autonomia es tradueix en una major independència i major facilitat per a prendre decisions per si mateixos.
  • Més empatia. L’empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Una de les moltes maneres d’educar en aquest valor és compartir les feines domèstiques amb els més petits. Els nens i nenes que paren i desparen taula, que es fan el llit o que ajuden a netejar i a cuinar aprenen tasques bàsiques per al seu futur i, també, s’acostumen a valorar el treball diari de les seves famílies.
  • Més responsabilitat. Els infants autònoms són, també, més responsables. Saben que les coses no es fan per si soles, que depenen d’un mateix per tal que succeeixin. Així, des de la infància i a mesura que van creixent, aprenen a fer-se responsables de les seves decisions i accions.
L'autonomia infantil té molts beneficis per als nens i nenes
Consells per fomentar l’autonomia infantil

Ara que ja sabem que l’autonomia infantil és fonamental per al desenvolupament dels més petits, ens queda una incògnita per resoldre: com podem potenciar-la?

  • Respecta els seus tempos. Moltes vegades els progenitors i els educadors intentem que els nostres fills o filles acompleixin activitats per a les quals encara no estan preparats, o bé, pretenem que les facin amb la mateixa rapidesa que nosaltres. En tots dos casos, accelerar processos és contraproduent. Els més petits entenen que no són capaços d’abordar la tasca que els ha estat assignada o que, malgrat fer-ho, la realitzen malament perquè no són tan ràpids o eficients com els seus pares. Es frustren i perden la motivació. Per a evitar-ho, hem d’animar-los quan mostren interès a fer tasques sense ajuda i tenir paciència si triguen més del compte a menjar, vestir-se o pentinar-se. No oblidem que és la primera vegada que ho fan.
  • Respecta el seu espai. De la mateixa forma que cal respectar el seu temps, és necessari respectar el seu espai. Què vol dir això? Que hem de deixar que els més petits mengin, es vesteixin o facin el llit a soles i que no ens importi que es taquin o que embrutin la casa, que es pentinin malament, que no combinin bé la roba o que l’habitació no quedi igual d’ordenada. Cal deixar-los marge perquè s’equivoquin, ja que és l’única manera d’afavorir la seva autonomia.
  • Valora el seu esforç. Els nens i nenes no han de fer les coses a la perfecció. Es tracta que les facin. Per això, a més a més d’animar-los a ser més autònoms, hem de valorar el seu esforç i donar-los suport. Si no aconsegueixen lligar-se els cordons o fer-se el llit, cal explicar-los que són tasques que requereixen cert temps d’aprendre-les, i els ajudarem a gestionar la seva frustració. Si, contràriament, han fet aquestes tasques de manera satisfactòria, haurem de mostrar interès per aquest assoliment.
  • Dóna-li opcions. L’autonomia infantil no només s’afavoreix amb les paraules, també amb els fets. Per això és necessari crear un entorn propici per a aquesta fi. Per exemple, si volem que els nostres fills o filles parin taula, haurem de guardar els coberts i la vaixella en un espai on hi puguin accedir. A més a més, també és important crear oportunitats que permetin desenvolupar la seva autonomia com convidar-los a dur a terme certes tasques o que ens acompanyin a fer la compra.
 A Macrolim som experts en activitats extraescolars i oci i lleure infantil. Necessites assessorament? Contacta amb nosaltres i t’ajudem.